En Barcelona ciutat només en queda una cabina de sostre i tancada amb portes (bé, aquesta ara mateix no en té de portes suposo que per vandalisme), anomenada "model Garza" dels aproximadament 500 telèfons públics en diferents models que queden a la ciutat.
Al maig de l'any 1966 es van instal·lar un total de 16 cabines d'aquestes a diferents indrets de Barcelona, i a dia d'avui tan sols ens queda aquesta situada al barri de Sant Genís dels Agudells.
M'he decidit buscar-la i fotografiar-la per tenir un record d'aquest element fins fa uns anys completament integrat en el mobiliari urbà i que al igual que les bústies de "Correus" passava desapercebuda per la majoria de ciutadans. Reconec que ja fa temps ho tenia pensat, però no pas amb aquesta, sinó amb una altra que tinc localitzada en un poble del Vallès Occidental i que sense saber de cert que les retirarien, ja m'ensumava que tard o d'hora acabaria passant donada la proliferació de dispositius mòbils existents.
De ben segur a tos ens ha vingut la imatge del José Luis López Vázquez tancat sense poder sortir precisament en una cabina d'aquest tipus en la pel·lícula del 1972 "La Cabina" de l'Antonio Mercero. He de reconèixer que realment vaig sentir pànic al veure de nen aquesta escena ... un home completament normal i corrent hi entra a trucar i hi queda tancat sense que ningú aconsegueixi alliberar-ho; la imatge de la cabina amb el López Vázquez dins i entrant en un magatzem després de ser retirada del carrer en un camió, i veure moltes més cabines amb persones mortes (esquelets) a l'interior és d'autèntic terror.
Em venen ara mateix records de la meva adolescència, quan anava a l'empresa de missatgers propietat d'un amic i company d'estudis, i els missatgers les feien servir per trucar a la central per saber si tenien més serveis, però sense diners, es a dir, no posaven monedes, únicament marcaven el número i deien el nom, llavors el controlador de tràfic responia ràpidament un escarit SÍ, NO o fins i tot el nom d'un client; si era que SÍ, el noi tornava a trucar en aquest cas introduint una moneda i així podia rebre el servei, si era que NO, s'esperava per la zona o anava tornant a la base i anava repetint el procés, i si li deien el nom del client, doncs anava directament. Bé, com dirien els meus fills, històries o anècdotes de iaio.
Aquí teniu un esquema de l'evolució tecnològica tant dels telèfons públics com de models de cabines pel mateixos des dels anys 60 fins als nostres dies ... Ahhh, i la foto d'una fitxa, ja històrica, que encara conservo en el meu poder, amb la ranura central i que s'utilitzava per trucar en el models antics.
La cabina telefònica objecte d'aquesta entrada, està situada com he dit abans al barri barceloní de Sant Genís dels Agudells, districte d'Horta-Guinardó, al Carrer de Lledoner número 2, a tocar de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.
Molt parlar de la famosa última cabina i encara no us la he ensenyat; bé, aquí teniu les fotos que he fet i espero us agradin i les tingueu de record.
Gràcies a l'Anna Farré Llorca, una veïna del barri de l'eixample, aquesta cabina de telèfons de MOVISTAR (abans TELEFÓNICA) amb número 8595A ha sortit a tots els mitjans de premsa arran la campanya que ha engegat de recollida de signatures a la plataforma "Change.org" per protegir aquest element i que d'alguna manera pugui museïtzar-se, és a dir, com a "record viu d'una època". A dia d'avui s'han recollit ja un total de 1990 signatures de suport. Si algú vol afegir-se a aquesta iniciativa, aquest és l'enllaç:
Us deixo aquest video on l'Anna Farré explica els motius de la seva campanya.
https://www.facebook.com/elperiodico.catalunya/videos/10154904580351544/
