La DIADA DE SANT JORDI se celebra a tot el país el 23 d'abril. Però, que i perquè se celebra aquest dia? ...
La tradició diu que SANT JORDI va ser un màrtir cristià, nascut a la Capadòcia, es creu que entre els anys 275-280 i que va morir possiblement a Palestina, el 23 d'abril de 303. La seva veneració sorgeix a arrel de la martirització i decapitació que va patir al negar-se a obeir l'ordre de l'emperador Dioclecià de perseguir els cristians; aquest fet va fer que aparegueren de seguida històries fantastàtiques lligades al sant. L'any 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.
El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans durant l'edat mitjana, tot i que al segle VIII ja n'hi havia devoció. La festa es va generalitzar a meitat dels segle XV i el seu patronatge a Catalunya ja s'esmenta a començament d'aquest mateix segle XV.
La llegenda per la qual Sant Jordi és més conegut, és la del cavaller que mata el drac per salvar a una donzella.
El costumista català Joan Amades i Gelats (1890-1959), situà a la seva obra cabdal "Costumari Català" la lluita de Sant Jordi amb el drac davant mateix les muralles de la vila de Montblanc:
"Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt llunya amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots el qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li servia de presa, així no faria estralla a tort i dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se'n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagués que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com s'anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada li digué que fugis de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixines. El cavaller li va dir que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la batalla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar els seu odi contra la fera , de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia i desaparegué misteriosament com havia aparegut."
... i la tradició afegeix que de la sang vessada del drac va néixer un roser de flors vermelles.
La Generalitat de Catalunya va consagrar Sant Jordi com a patró de la màxima institució catalana l'any 1456, malgrat l'església romana no ha var fer oficialment fins l'any 1667, i va declarar festivitat religiosa la diada del 23 d'abril.
La diada de Sant Jordi es tradició regalar roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb aquest motiu, la "Fira dels Enamorats" i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor.
L'origen de la diada associada també al llibre data de l'any 1929, quan es va decidir celebrar el "Dia del Llibre" per promoure el llibre a Catalunya. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la comercialització del llibre en català. El 15 de novembre de 1995, la Unesco declarar aquesta data, en que varen morir Josep Pla, Miguel de Cervantes i William Shakespeare, "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor".
Enguany, els llibres més venuts per la diada segons el Gremi de Llibreters de Catalunya han estat:
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia i desaparegué misteriosament com havia aparegut."
... i la tradició afegeix que de la sang vessada del drac va néixer un roser de flors vermelles.
La Generalitat de Catalunya va consagrar Sant Jordi com a patró de la màxima institució catalana l'any 1456, malgrat l'església romana no ha var fer oficialment fins l'any 1667, i va declarar festivitat religiosa la diada del 23 d'abril.
La diada de Sant Jordi es tradició regalar roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb aquest motiu, la "Fira dels Enamorats" i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor.
L'origen de la diada associada també al llibre data de l'any 1929, quan es va decidir celebrar el "Dia del Llibre" per promoure el llibre a Catalunya. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la comercialització del llibre en català. El 15 de novembre de 1995, la Unesco declarar aquesta data, en que varen morir Josep Pla, Miguel de Cervantes i William Shakespeare, "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor".
Enguany, els llibres més venuts per la diada segons el Gremi de Llibreters de Catalunya han estat:
Ficció català:
1r. "ALGÚ COM TU" (Xavier Bosch)
 |
| 2n. "UN ANY I MIG" (Sílvia Soler) 3r. "EL MÓN BLAU. ESTIMA EL TEU CAOS" (Albert Espinosa) Ficció castellà: 1r. "LA TEMPLANZA" (María Dueñas) 2n. "BLITZ" (David Rodríguez Trueba) 3r. "HOMBRES BUENOS" (Arturo Pérez-Reverte) No Ficció català: 1r. "ÉS L'HORA DELS ADÉUS" (Xavier Sala i Martín) 2n. "OLE TU!!!" (Lluís Jutglar Calvés) 3r. "CÓRRER PER PENSAR I SENTIR" (Francesc Torralba)
No Ficció castellà:
1r. "GRANDES PLATOS PARA TODOS LOS DIAS" (Shine)
2n. "MASTERCHEF JUNIOR" (Shine)
3r. "YO FUÍ A EGB-2" (Javier Ikaz/Jorge Díaz)
|
