INTRODUCCIÓ.-
L’11 de setembre de 1714, després de tretze mesos de
setge, la ciutat de Barcelona va caure en poder de les tropes franco-castellanes
en el que va ser el capítol final de la Guerra de Successió a la Corona
hispànica.
Amb aquesta derrota, Catalunya va perdre les seves institucions nacionals de govern i va ser sotmesa a un govern de nova planta caracteritzat per la forta repressió i per la centralització del poder en mans de la monarquia i els seus representants.
La ciutat de Barcelona, a més, va perdre el seu sistema secular de govern i va patir una forta destrucció, empitjorada per la decisió de les noves autoritats d'enderrocar una part del barri de la Ribera per tal d'edificar-hi una imponent ciutadella militar que tindria la missió d'evitar nous atacs de rebel·lió contra el poder borbònic.
La batalla de Barcelona va ser molt sagnant i va implicar tots els sectors de la ciutat.
El sacrifici dels barcelonins i el seu posterior esperit de superació van fer que la data de l'11 de setembre, tot i la derrota, esdevingués un símbol de la voluntat catalana de seguir existint com a entitat nacional.
HISTÒRIA.-
La matinada del 10 a l'11 de setembre es produí l'ofensiva final de les tropes borbòniques als punts on la muralla estava més malmesa, entre els baluards del Portal Nou, Santa Clara i Llevant. A les 7 del matí el conseller en cap, Rafael Casanova, liderà el contraatac barceloní al terraplè de Jonqueres enarborant l'estandard de Santa Eulàlia, que només onejava en situacions d'extrem perill per a la ciutat.
Al cap de poca estona el conseller caigué ferit i l'alferes major i portador del cordó de la bandera, Joan de Lanuza i d'Oms, va sostenir el pendó mentre prosseguien els combats. La segona i tercera ofensiva dels assetjants es van dirigir contra el baluard del Migdia, on la ferotge resistència dels defensors va permetre el coronel Francesc Sans i de Miquel organitzar un altre contraatac amb unes quantes unitats de la Coronela. El diputat reial en representació de la Generalitat, Antoni Grases i Des, arribà unes hores més tard al pla de Palau amb la bandera de Sant Jordi per encapçalar un nou contraatac, pero el coronel Sans el desestimà i preferir protegir l'estandard, que deixar a la rereguarda.
El comandant suprem Antonio de Villarroel agrupà algunes unitats de la Coronela amb altres combatents dispersos a la plaça del Born amb l'objectiu de llençar un segon contraatac contra les tropes borbòniques que eren al pla d'en Llull. Des de l'altra banda de la plaça, els assetjants van impedir la sortida dels defensors i Villarroel va ser abatut i va quedar atrapat sota el seu cavall, greument ferit.
A les tres de la tarda el coronel Pau Thoar va fer seva la voluntat del comandant suprem Villarroel (que li havia transmès el coronel Juan Francisco Ferrer) i va prendre la iniciativa de cridar a parlament les autoritats militars borbòniques, per evitar el saqueig de la ciutat amb la caiguda del dia, sense informar-ne prèviament els Comuns. Poc després s'aturaven els trets, i el coronel Ferrer comunicava els termes en els quals s'establia la negociació de la capitulació a les autoritats civils aplegades al Saló de Cent, que no van tenir més remei que ratificar els fets consumats.
Barcelona havia caigut i l'endemà els Tres Comuns (Generalitat, Consell de Cent i braç militar) van deliberar per obtenir una capitulació favorable, però no van aconseguir preservar les institucions i constitucions catalanes, eliminades per la imposició del Decret de Noval Planta (1716).
(http://tricentenari.bcn.cat/ca/apartat-historic)
(http://tricentenari.bcn.cat/ca/apartat-historic)
LA DIADA.-
El primer acte per commemorar la caiguda de Barcelona l'11 de setembre del 1714 va ser convocat pel centre Català presidit per Valentí Almirall, i es va celebrar el 1886 a Santa Maria del Mar, on s'organitzar un funeral dedicat a les víctimes. Però la crisi del Centre Català i el compromís de l'Ajuntament de Barcelona d'erigir una estàtua dedicada a Rafael Casanova van fer que aquesta celebració no tingués continuïtat.
La primera manifestació que diposità corones de flors davant del monument no es va produir fins al 7 d'abril del 1889, en el marc de la campanya de protestes contra la reforma del codi civil perquè suposava la desaparició del dret civil català. Tanmateix, no va ser fins al 1894 que s'inicià el ritual de deixar-hi corones de flors la nit del 10 a l'11 de setembre.
L'any 1901 l'ofrena floral nocturna topà amb un enorme desplegament policial que volia evitar la concentració. L'enfrontament entre els joves catalanistes i les forces de l'ordre acabà amb nombrosos detinguts. La societat catalana respongué dos dies després amb una manifestació multitudinària que aplegà catalanistes de tot el ventall ideològic, amb l'excepció de la Lliga Regionalista.
La formació de la plataforma Solidaritat Catalana el 1905 conferí a la diada de l'11 de setembre una major rellevància i un ampli suport social. El ritual commemoratiu es consolidà a partir del 1907 i només es va interrompre el 1909 a causa del clima de tensió que havien provocat els fets de la Setmana Tràgica. La celebració es tornà a interrompre durant les dictadures de Miguel Primo de Rivera i de Francisco Franco, i incrementà la seva popularitat durant la II República.
Amb l'adveniment de la democràcia, l'11 de setembre es va confirmar com a diada nacional, sobretot després de la gran manifestació del 1977 en favor de l'autonomia. Recuperada la Generalitat, el primer govern de Jordi Pujol va institucionalitzar la celebració i des d'aleshores l'11 de setembre, que és festiu a Catalunya, combina els actes oficials amb els reivindicatius.
(http://tricentenari.bcn.cat/ca/apartat-historic)
La primera manifestació que diposità corones de flors davant del monument no es va produir fins al 7 d'abril del 1889, en el marc de la campanya de protestes contra la reforma del codi civil perquè suposava la desaparició del dret civil català. Tanmateix, no va ser fins al 1894 que s'inicià el ritual de deixar-hi corones de flors la nit del 10 a l'11 de setembre.
L'any 1901 l'ofrena floral nocturna topà amb un enorme desplegament policial que volia evitar la concentració. L'enfrontament entre els joves catalanistes i les forces de l'ordre acabà amb nombrosos detinguts. La societat catalana respongué dos dies després amb una manifestació multitudinària que aplegà catalanistes de tot el ventall ideològic, amb l'excepció de la Lliga Regionalista.
La formació de la plataforma Solidaritat Catalana el 1905 conferí a la diada de l'11 de setembre una major rellevància i un ampli suport social. El ritual commemoratiu es consolidà a partir del 1907 i només es va interrompre el 1909 a causa del clima de tensió que havien provocat els fets de la Setmana Tràgica. La celebració es tornà a interrompre durant les dictadures de Miguel Primo de Rivera i de Francisco Franco, i incrementà la seva popularitat durant la II República.
Amb l'adveniment de la democràcia, l'11 de setembre es va confirmar com a diada nacional, sobretot després de la gran manifestació del 1977 en favor de l'autonomia. Recuperada la Generalitat, el primer govern de Jordi Pujol va institucionalitzar la celebració i des d'aleshores l'11 de setembre, que és festiu a Catalunya, combina els actes oficials amb els reivindicatius.
(http://tricentenari.bcn.cat/ca/apartat-historic)
VIA LLIURE 2015.-
Enguany, l'avinguda Meridiana de Barcelona, ha estat escollida per ser l'eix d'una nova cita històrica, la celebració reivindicativa de la Diada Nacional de Catalunya de l'Onze de Setembre, que sota el lema VIA LLIURE, ha convidat a TOTS els catalans a demanar de forma pacífica que s'engegui el procés per construir la nova República Catalana.
La VIA LLIURE ha ocupat més de cinc quilòmetres de l'avinguda Meridiana, des del carrer Rosselló i Porcel (a la entrada de la ciutat per aquesta via) fins el Parc de la Ciutadella (seu del Parlament de Catalunya).
La mobilització ha començat oficialment a les 17,14 hores (tot i que des del migdia i malgrat el temps insegur, tant l'eix central com els carrers dels voltants estaven plens de catalans i catalanes vinguts d'arreu que han aprofitat la jornada per gaudir i conèixer la ciutat), quan un punter gegant de color groc ha recorregut els 135 trams (tants com escons té el Parlament) en que s'ha dividit el trajecte. Aquests trams s'han dividit alhora en els deu eixos que han marcat la campanya de l'ANC durant l'estiu i que eren: Equilibri Territorial, Diversitat, Solidaritat, Oberts al Món, Sostenibilitat, Igualtat, Innovació, Regeneració Democràtica, Educació i Cultura, Benestar i finalment Justícia Social.
Els trams de cada eix s'han representat d'un mateix color que cadascun dels assistents portava representat en un punter de cartolina que han aixecat per damunt dels caps per formar un mosaic immens.
Tot seguit us deixo algunes de les fotografies que vaig poder realitzar durant la jornada, així com el ressò que aquesta celebració ha tingut a la premsa tant de casa nostra com internacional.
La VIA LLIURE ha ocupat més de cinc quilòmetres de l'avinguda Meridiana, des del carrer Rosselló i Porcel (a la entrada de la ciutat per aquesta via) fins el Parc de la Ciutadella (seu del Parlament de Catalunya).
La mobilització ha començat oficialment a les 17,14 hores (tot i que des del migdia i malgrat el temps insegur, tant l'eix central com els carrers dels voltants estaven plens de catalans i catalanes vinguts d'arreu que han aprofitat la jornada per gaudir i conèixer la ciutat), quan un punter gegant de color groc ha recorregut els 135 trams (tants com escons té el Parlament) en que s'ha dividit el trajecte. Aquests trams s'han dividit alhora en els deu eixos que han marcat la campanya de l'ANC durant l'estiu i que eren: Equilibri Territorial, Diversitat, Solidaritat, Oberts al Món, Sostenibilitat, Igualtat, Innovació, Regeneració Democràtica, Educació i Cultura, Benestar i finalment Justícia Social.
Els trams de cada eix s'han representat d'un mateix color que cadascun dels assistents portava representat en un punter de cartolina que han aixecat per damunt dels caps per formar un mosaic immens.
Tot seguit us deixo algunes de les fotografies que vaig poder realitzar durant la jornada, així com el ressò que aquesta celebració ha tingut a la premsa tant de casa nostra com internacional.
